Compositor del mes

CAMILLE SAINT-SAËNS

      Saint-Saëns va nàixer a París, fill d'un funcionari del govern que va morir només passats tres mesos des del seu naixement. La mare, Clémence, va demanar ajut a una tia, Charlotte Masson, qui va fer-se càrrec de l'infant i aviat va començar a ensenyar-li el piano. Va ser un dels infants prodigi més dotats de tots els temps, posseïa una entonació perfecta i va iniciar les lliçons amb la tia als dos anys, i quasi immediatament va començar a compondre. La seua primera composició, una breu peça per a piano datada el 22 de març de 1839, es conserva a la Biblioteca nacional de França. La precocitat de Saint-Saëns no es limitava a la música; a l'edat de tres anys ja sabia llegir i escriure i als set dominava el llatí.
      El 1886 van veure la llum les dues obres més populars de Saint-Saëns: Le Carnaval des Animaux (El Carnaval dels Animals) i la Simfonia núm. 3, dedicada a la memòria de Franz Liszt, mort poc abans. El mateix any, Vincent d'Indy i els seus aliats van apartar Saint-Saëns de la Société Nationale de Musique. Dos anys després va morir sa mare. El dol el va empènyer a allunyar-se durant un temps de França, instal·lant-se a les Illes Canàries, on va adoptar el pseudònim de "Charles Sannois", i feu una molt bona amistat amb el compositor canari Tejera al que admirava sobretot com a organista. En el transcurs dels anys successius va fer la volta al món, visitant llocs exòtics d'Europa, el nord d'Àfrica, el sud-est asiàtic i Sud-amèrica. Saint-Saëns va recollir el diari dels seus viatges en alguns llibres que van fer-se populars, signant-los com Sannois.
     Saint-Saëns va continuar escrivint sobre temes musicals, històrics i científics, viatjant abans de passar els seus darrers anys a Alger. Com a reconeixement, el govern francès li va concedir la Legió d'Honor.
     Camille Saint-Saëns va morir de pulmonia el 16 de desembre de 1921, a l'Hôtel de l'Oasis, d'Alger. Les seues despulles van ser traslladades a París per a un funeral d'estat a l'església de la Madeleine i va ser sepultat al Cimetière du Montparnasse de la mateixa ciutat.
     








1 comentari:

  1. Felcitats¡¡¡ Tens una manera de mostrar molt pedagògica. M'he sorprès gratament quan el meu fill de 4 anys m'ha xerrat de n'Enric Granados i l'olor dels tarongers¡¡¡ Ja veig que serà ell que em mostrarà coses a jo. Moltes felicitats, a ell li agrada molt la teva classe.

    ResponElimina